Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones

“Per una societat digital segura i sense biaix patriarcal”

Madrid, 22 de novembre de 2024

La violència vers les dones i les nenes és la màxima expressió de la discriminació i opressió de gènere que vivim la meitat de la població del món, i constitueix una vulneració dels nostres Drets Humans. Des de CEMUDIS, la Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat, volem posar el focus aquest any en la violència de gènere digital, una forma de violència que trasllada les agressions verbals i psicològiques del món físic a l’entorn virtual, en què es reprodueixen, perpetuen i amplifiquen sota el paraigües de l’anonimat.  

L’auge i el desenvolupament de les TIC han suposat una revolució en la forma de relacionar-nos, afavorint l’intercanvi de coneixement i la cerca d’informació. Però de forma paral·lela, han suposat noves formes de violència i vulneració a les que les dones i les nenes amb discapacitat estem més exposades, especialment pel que fa  als riscos que comporten les xarxes socials, que han esdevingut una plataforma en la que podem veure les diferents cares que té la violència digital. Termes com ara sextorsió, ciberassetjament, explotació sexual online, grooming, sexting sense consentiment o doxing han entrat a tots els àmbits de la nostra vida, reproduint patrons culturals i relacions de poder.

Les formes més comunes i reconegudes de violència digital denunciades són: desinformació i difamació (67%), ciberassetjament (66%), incitació a l’odi (65%), suplantació d’identitat (63%), pirateria informàtica i assetjament (63%), astroturfing (un esforç coordinat per compartir simultàniament continguts perjudicials a través de les plataformes; pràctica d’emmascarar els patrocinadors d’un missatge o campanya 58%), abús basat en vídeo i imatges (57%), doxing (55%), amenaces violentes (52%) i imatges no desitjades o contingut sexual explícit (43%).

Tal i com recull l’Informe Mujeres jóvenes y acoso en redes sociales, de l’Instituto de las Mujeres (2022), el 79,8% de les joves ha patit agressió o assetjament a les xarxes socials, el 43,5% ha estat insultada, amenaçada o ha rebut missatges punyents; un 45,7% de les dones joves entre 16 i 24 anys admet haver-se sentit ofesa, humiliada, intimidada, assetjada i/o agredida alguna vegada fent servir les xarxes socials; i un 44,3% ha rebut fotografíes o comentaris sexualment explícits no sol·licitats. 

La transformació digital suposa un ventall d’oportunitats que hauria d’estar al servei del desenvolupament humà i sostenible de la societat, però està essent utilitzada per perpetrar un nou tipus de violència que torna a fer incidència en un dels grups socials en el que hi ha més persones en situació de vulnerabilitat: les dones i les nenes amb discapacitat.

D’acord amb les dades extretes de l’enquesta duta a terme per ACADAR el 2022 sobre l’impacte de la violència de gènere digital en les dones i les nenes amb discapacitat a Galícia, el 44 % de les dones indicà haver rebut comentaris ofensius sobre el seu aspecte, el seu cos o la seva vida sexual. A més, el 37% va rebre missatges no desitjats sobre el seu cos, la seva vida sexual o temes íntims. Més del 41 % de les dones va rebre propostes sexuals a través d’un missatge no desitjat i prop del 35% afirmà haver rebut, de manera no consentida o desitjada, fotografíes o vídeos d’índole sexual.

A tot això hem de sumar l’aparició de la Intel·ligència Artificial (IA), una nova eina que, sota el mandat patriarcal, reprodueix els rols i els estereotips de gènere. Aquest biaix suposa una nova forma d’estigmatitzar i requereix una revisió sobre les oportunitats i les amenaces que comporta. És necessari prioritzar la diversitat i la inclusió en el desenvolupament de les tecnologies associades a la IA, especialment tenint en compte que les dones i les nenes amb discapacitat són un dels grups de població en què hi ha més persones en situació de vulnerabilitat i exposades a la violència de gènere digital.

Aquestes diferents situacions tenen importants conseqüències a nivell sociosanitari, polític, econòmic i de seguretat per a les dones i les nenes, així com per a les seves famílies. La violència de gènere digital té un impacte directe a la vida online i offline, en la que les dones que viuen una situació de violència, sovint s’autocensuren en un intent d’evitar ser diana d’aquest tipus de delictes. Aquest fet es tradueix en una disminució de la seva participació en la vida pública.

Un altre aspecte sobre el que volem alçar la veu aquest 25N és l’impacte que la violència de gènere digital té en la salut de les dones i les nenes. Estrés, ansietat, depressió, trastorn d’estrés postraumàtic, pensaments suïcides o intents de suïcidi, són una realitat associada a la violència de gènere digital. Tal i com reflecteixen les dades que figuren a l’Informe de l’ONTSI (Observatori Nacional de Tecnologia i Societat), el 54% de les dones que ha patit assetjament a través de les xarxes socials ha experimentat atacs de pànic, ansietat o estrés. I el 42% de les nenes i joves que ha patit assetjament online ha mostrat estrés emocional, baixa autoestima i pèrdua de confiança.

Hem de cercar noves formes i noves eines per fer front a aquesta realitat. L’educació digital és imprescindible per fitar aquest tipus de violència, posar límits i conèixer els canals de denúncia davant dels delictes que es produeixen en l’entorn digital. La normalització de la violència de gènere digital, no és més que el reflex de la societat patriarcal que vivim en el món real. En menys d’una década, a Espanya, s’han multiplicat per cinc els delictes de contacte a través de la tecnologia, amb menors de 16 anys amb finalitats sexuals.  

En aquest sentit, a nivell social està havent una nova revolució, en la que les dones, fastiguejades del qüestionament que hi ha cap a les persones que viuen una situació de violència masclista, i la desconfiança en el sistema judicial, s’estan organitzant i oferint nous canals i plataformes de denúncia per començar el procés de reparació tan necessari. Els comptes de les xarxes socials, bé siguin de col·lectius o de persones a títol individual, que s’han organitzat per oferir el seu altaveu com a canal de denúncia, són un exemple de la capacitat de les dones d’unir-nos i propiciar espais de seguretat. 

Però no podem obviar la responsabilitat de les administracions públiques respecte a la posada en marxa de protocols de denúncia i un acompanyament segur, sota l’ampara de l’accés a la justícia efectiu.  

Per tot això, CEMUDIS i totes les entitats confederades, reivindiquem:

• Reconèixer i tipificar la violència de gènere digital dins del marc jurídic estatal. Si bé aquest tipus de violència està definida i classificada en diferents normatives, és necessasri desenvolupar-la i abordar-la de manera específica i integral, a més de dotar-la dels recursos econòmics necessaris per a la posada en marxa de mecanismes de prevenció, atenció i persecució.
• Incorporar la variable pròpia de la discapacitat i gènere en el desenvolupament de les tecnologies associades a la Intel·ligència Artificial,  perquè les dones i les nenes amb discapacitat ens sentim representades i interpel·lades.
• Incloure l’educació digital dins dels programes d’educació formal i informal per tal de garantir que les nenes, les adolescents, i les dones amb discapacitat sàpiguen identificar els tipus de violència de gènere digital, i facin un ús raonable i responsable de les xarxes.
• Potenciar la participació de les adolescents i les dones amb discapacitat en els espais online com a eina d’inclusió i de qualitat democràtica de la societat.
• Millorar els canals i els espais de denúncia des de les institucions públiques per tal de garantir una correcta reparació i una justícia eficaç, així com incloure les noves formes de violència de gènere digital en els protocols d’acompanyament a les dones i nenes en situació de violència.
• Impulsar espais d’atenció i acompanyament per a les dones que viuen violència de gènere digital, fent especial èmfasi en l’atenció sociosanitària i en els efectes de la salut mental.
• Promoure formació especialitzada en matèria de violència de gènere digital a l’equip de professionals de l’àmbit sanitari, jurídic, social i educatiu, que incorpori una mirada interseccional i amb perspectiva de gènere.
• Assegurar l’accés a les TIC i la connexió digital, especialment en l’entorn rural, com a mesura per garantir el dret a la informació i la llibertat d’expressió.
• Garantir la retirada de contingut sexual o violent publicat a internet sense consentiment. L’atac a la intimitat que suposa aquest tipus de continguts requereix mesures, i un suport jurídic ràpid i fàcil, tot evitant la trama burocrática.

#25N

#ElsNostresDretsDigitals #LaNostraSeguretat