• L'accessibilitat és fonamental per al 10% de la població i necessària per al 40%.

• En l'accés a l'habitatge, 1 de cada dues llars on viu una persona amb discapacitat té barreres. Pel que fa al transport públic,  a 3 de cada 4 persones amb discapacitat els resulta difícil o molt difícil l'accés al transport públic.  

• COCEMFE reivindica l'engegada d'un sistema d'infraccions i sancions eficaç que disposi dels mecanismes necessaris per garantir el compliment de la llei.

Barcelona, 19 de  desembre. El Consell de l’Advocacia Catalana i la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica Francesc Layret COCEMFE Barcelona han alertat de les conseqüències de l’incompliment de la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social, que estableix que el 4 de desembre de 2017 tots els béns, productes, entorns i serveis han de ser accessibles a tothom. També la Llei catalana 13/2014  de 30 d’octubre garanteix l’accessibilitat universal a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat conforme a les condicions bàsiques de no discriminació.  

Passada la data del 4 de desembre i conclòs el termini legal que l’Estat Espanyol s'havia marcat per garantir l'accessibilitat universal, no només no s'ha fet sinó que a més el propi Govern no ha aprovat el desenvolupament reglamentari que hauria d'haver estat a punt al desembre de 2015.

La conseqüència immediata és que les persones amb discapacitat segueixen sense poder exercir els seus drets bàsics i llibertats, la qual cosa condiciona i obstaculitza el seu desenvolupament personal i l'accés als recursos i serveis en qüestions elementals com l'habitatge, el transport, l'educació, el treball la tecnologia o l'oci. Per aquest motiu, el Consell de l’Advocacia Catalana i COCEMFE Barcelona insten a treballar plegats, juntament amb tots els agents socials i les administracions implicades, perquè l’accessibilitat universal sigui una realitat com més aviat millor.

La Jornada que se celebra avui a l’Ateneu Barcelonès, ha estat inaugurada pel president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Girona, Carles McCragh i la presidenta de COCEMFE Barcelona, Ma. Pilar Díaz. El president del Consell, Carles McCragh, considera que "l'accessibilitat és una qüestió de drets humans i la manca de la mateixa una discriminació i violació dels drets de les persones amb discapacitat”. Per a McCragh “si la ciutadania no té un fàcil accés a tots els instruments de la justícia, i el primer d'ells els edificis i lloc s'imparteix,  és en aquest llindar és on comença una veritable injustícia". És per aquest motiu que "l’Advocacia Catalana ha de treballar perquè tots els edificis judicials i els Col·legis d’Advocats siguin  accessibles per a tota la ciutadania", ha conclòs el president de l’Advocacia Catalana.

Per la seva banda, la presidenta de la COCEMFE Barcelona, Ma. Pilar Díaz, ha dit que "el 4 de desembre s'ha comprovat que garantir els nostres drets i llibertats no ha estat una prioritat, ja que seguim tenint un país ple de barreres, la qual cosa indica l'incompliment crònic de la llei i la falta de polítiques compromeses amb els problemes de les persones".

"Perquè tothom es faci una idea del que estem parlant, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, hi ha 265.609 persones amb discapacitat, aproximadament la població de l'Hospitalet de Llobregat. És a dir, ens hauríem d'imaginar la segona ciutat més gran de Catalunya amb tota la seva població amb problemes per entrar i sortir de casa seva, moure's en transport públic, sense poder treballar o tenir una educació adequada. Aquesta és la grandària del problema".
 

Desenvolupament reglamentari i sistema d’infraccions

Anxo Queiruga, president de COCEMFE Espanya, ha destacat en la seva intervenció que, a pesar que amb l'aprovació en 2013 d'un text refós de la normativa sobre discapacitat ha millorat l'aplicació de la mateixa, de les consultes en matèria de discapacitat i de l'acció que fan les organitzacions des de temps immemorials perquè es conegui l'accessibilitat universal, “queden moltes coses per fer, començant per les administracions, que han estat les primeres a incomplir les seves obligacions”.

En aquest sentit, Queiruga ha fet una crida a totes les administracions perquè actualitzin la seva normativa sobre accessibilitat i acabar amb les contradiccions existents o els buits legals. En particular,  ha cridat al Govern central perquè aprovi el Pla Nacional d'Accessibilitat i el Reglament de condicions d'accessibilitat universal i no discriminació de les persones amb discapacitat, perquè estableixi un nou sistema d'infraccions i sancions que garanteixi l'accessibilitat i perquè vetlli per l'aplicació efectiva de la llei per acabar amb la impune vulneració dels drets de les persones amb discapacitat.

“Les organitzacions de discapacitat estem a la seva disposició per seguir avançant i arribar a la meta perquè la carrera d'obstacles ha d'acabar ja. Tota la ciutadania, tingui o no discapacitat, pot fer costat  implicant-se cada vegada que detectin falta d'accessibilitat, ja que un món accessible és un món per a totes les persones”, ha conclòs.

La manca d’accessibilitat, en dades

Des del punt de vista poblacional, l'accessibilitat és fonamental per al 10% de la població, necessària per al 40% (gent gran) i confortable per al 100%. En contrast amb les necessitats, aquestes són les dades que deixa la realitat:

En l'accés a l'habitatge, 1 de cada dues llars on viu una persona amb discapacitat té barreres en l'accés, trobant-se les principals a la porta d'accés a l'edifici i/o a l'interior del mateix fins a la porta d'entrada a l'habitatge. Aquestes xifres impliquen que 305.400 persones han hagut de canviar de domicili per motiu d'accés a la llar o mobilitat, segons dades de l'Observatori de l'Accessibilitat Universal a l'Habitatge a Espanya 2013.

En l'accessibilitat al transport públic, (Baròmetre CIS 2013), a 3 de cada 4 persones amb discapacitat els resulta difícil o molt difícil l'accés al transport públic. I en general, la percepció de barreres en la mobilitat entre les persones amb discapacitat se situa a Espanya en el 59% (Eurostat 2012).

L'accés a la tecnologia és cada vegada més important atès que 2 de cada 3 persones amb discapacitat confien en les TIC per millorar el seu dia a dia (Discapacitat, Integració, el Paper de les TIC, 2015 de l'Observatori de la Discapacitat Física). No obstant això, fins a un 9% de les persones amb discapacitat perceben barreres en l'accés a Internet (Eurostat 2012).

En l'àmbit laboral, segons la mateixa font, 4 de cada 10 persones amb discapacitat perceben barreres per accedir al mercat laboral tot i que la seva integració en el mercat laboral és un factor destacat per aconseguir la seva plena inclusió social.

El camp educatiu és el primer esglaó en la construcció d'una vida digna. Per a això, cal garantir una educació inclusiva que identifiqui i elimini barreres, però, fins a un 22% de persones amb discapacitat perceben barreres a l'educació ia la formació a Espanya (Eurostat 2012).

Aquesta manca d'accés a l'educació i al mercat laboral es concreta en nivells inferiors d'estudis i en taxes d'activitat i ocupació inferiors a la població general en edat de treballar, el que pot acabar en situacions d'exclusió social.

Per acabar aquesta radiografia, només cal dir que en qüestions com la pràctica esportiva, el 64% de les persones amb discapacitat tenen moltes dificultats per fer esport (Baròmetre CIS, 2013). Pel que fa a l'oci, una dada significativa l'aporta l'Observatori de Turisme de l'ONCE segons el qual, fins a un 28% de les persones amb discapacitat no viatgen mai o gairebé mai.

Per a més informació:
Ma. Cortes Tirado
Gabinet de Premsa
COCEMFE Barcelona
Tel. 676 838 111
[email protected]

Magda Pujol
Gabinet de Comunicació
Consell de l’Advocacia Catalana
Tel. 653 399 969
[email protected]
www.cicac.cat