Montserrat Pallarès: “cal integrar la discapacitat en tots els àmbits de la societat”

  • La presidenta de Cocemfe Barcelona, Montserrat Pallarès, en el podcast ODS5 ha afirmat que les demandes de les dones amb discapacitat són sovint invisibilitzades per part de les administracions i la societat
  • En el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible és imprescindible continuar treballant per la igualtat de gènere de manera transversal

Montserrat Pallarès, presidenta de Cocemfe Barcelona, ha participat el programa ODS5 del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Sota el títol d'igualtat de gènere i discapacitat, la conversa ha donat peu a temes molt diversos. Les primeres paraules de Pallarès han anat dirigides a recordar que, malgrat els avenços que s'ha produït, encara cal parlar de desigualtat entre homes i dones. La presidenta de Cocemfe Barcelona parla de fracàs quan es refereix al fet que encara hem de continuar amb la lluita per la igualtat i que precisament d'això van els Objectius de Desenvolupament Sostenible: "els ODS ens recorden l'incompliment de bona part de la Declaració Universal dels Drets Humans". Per això, afegeix, "desgraciadament s'ha hagut de tornar a recuperar aquests principis per avançar en matèria d'igualtat". Però a més, cal filar més prim i tenir present que a les desigualtats de gènere, cal sumar-li la discapacitat. Quan es té present això, la situació s'agreuja.

 

Doble inclús, triple discriminació

Si parlem de dones i discapacitat, sovint, ens trobem davant d'un col·lectiu vulnerable que pateix una doble i, inclús, triple discriminació. L'edat, l'aparença física, la raça en són motius d'exclusió que s'afegeixen a ser dona i tenir una discapacitat. En el podcast, que es pot escoltar en qualsevol de les plataformes (Ivoox, Spotify i Apple Podcast), Pallarès remarca que totes aquestes barreres venen imposades per la societat i dificulten el dia a dia de l'autonomia personal de les persones amb discapacitat.

 

Concretament, elles es troben davant de més través en l'àmbit urbanístic, al transport públic, en l'accés i la vida laboral, els estudis sanitaris i en el sentit econòmic. A més, amb la covid les dones amb discapacitat han patit més. D'entrada la majoria d'elles treballen en el sector servei, un àmbit durament castigat per la pandèmia. A més, si parlem de violència de gènere, Pallarès explica que elles són més vulnerables i que durant el confinament s'han vist obligades a conviure amb el seu maltractador. Les dones amb discapacitat són més dèbils i els agressors s'aprofiten d'aquesta realitat per abusar d'elles.

Molt de camí a fer

Davant d'aquesta realitat Pallarès no ha volgut deixar passar l'oportunitat per recordar que queda molta feina a fer. L'avenç en les polítiques públiques per millorar la vida d'aquest col·lectiu ha d'incloure, també, més recerca. Remarca que "falta molta investigació al respecte". Per això, cal continuar pressionant a les administracions perquè generin coneixement sobre les dones i la discapacitat. A partir, d'aquesta evidència caldrà integrar "completament la discapacitat en tots els àmbits de la societat". El canvi, per tant, passar perquè les administracions es posin les "ulleres de la desigualtat" per veure el problema de base i canviar la cultura. A més, si aconseguim integrar el talent de les persones amb discapacitat "progressarem com a país". Una mesura que ha d'anar lligada d'una dotació econòmica per implementar les mesures d'igualtat i del compliment de les lleis.

L'entrevista ha finalitzat amb dos consells dirigits a encoratjar a les nenes i les dones a continuar formant-se "per fer escoltar la seva veu" i "a seguir amb la lluita per la igualtat" per tal d'assegurar una societat més democràtica i justa.