- La presidenta de COCEMFE Barcelona reivindica els drets de les dones amb discapacitat a RNE.

“Vaig començar amb dolors als 17 anys, però em van diagnosticar la fibromiàlgia i la fatiga crònica passats els 30. Tots aquells anys van ser una peregrinació de metges i de sentir-me maltractada mèdicament”, relata Pallarès. En l’aspecte sanitari de les malalties com la fibromiàlgia i la fatiga crònica, Pallarès relata que no s’ha millorat gaire: “Són malalties que afecten en un 89% a dones, per tant, no es coneixen prou, s’estudien menys i sovint no es diagnostiquen”. Això provoca que moltes persones estiguin malament medicades perquè no se’ls dóna el tractament adequat i carreguen amb uns efectes secundaris que no els corresponen, a més de tenir dificultats pel reconeixement de la discapacitat: “Si necessiten una baixa o una incapacitat laboral, la seguretat social no la reconeix”, explica la presidenta de COCEMFE Barcelona, que qualifica la situació de “molt greu”.
La sanitat pública té molt a millorar pel que fa al tracte a la dona amb discapacitat, la Montserrat Pallarès posa un exemple: “La gran majoria de les consultes de ginecologia de la sanitat pública no estan adaptades per a dones amb cadira de rodes”.
Aquest escenari ple de dificultats afecta directament l’ocupació de les dones amb discapacitat, que tenen moltes barreres per accedir a llocs de feina, a més d’acumular contractes temporals, precaris i, a vegades, sense sou. “Des de COCEMFE demanem normalitzar la discapacitat, totes i tots en tenim alguna o la tindrem al llarg de la nostra vida, el focus s’ha de posar en les capacitats”, reclama Pallarès.
Podeu escoltar l’entrevista completa aquí.

