Avui, 25 de novembre, commemorem el Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra les dones. Un any més, alcem la veu contra qualsevol mena d'agressió a les dones pel mer fet de ser-ho. Un any més, ens rebel·lem davant les violències que travessen tots els àmbits de les nostres vides. Aquest 2021 han estat assassinades 56 dones per les seves parelles o exparelles, segons dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. No obstant això, s'han registrat 70 feminicidis i assassinats de dones a Espanya en 2021. Encara avui segueixen sense quantificar-se aquests 14 assassinats que no estan qualificats de violència de gènere en les estadístiques oficials. Avui també tenim presents les 21 persones menors d'edat que han quedat òrfenes a conseqüència d'un assassinat masclista. Així mateix, no ens oblidem que, segons xifres oficials, 5 persones menors han estat assassinades a mans dels seus pares, la qual cosa coneixem com a violència vicària.

La violència de gènere és una de les més greus violacions dels drets humans i llibertats fonamentals de les dones i les nenes en el món, encara existeixen grans llacunes en la sensibilització, informació i formació general sobre aquest tema, especialment en el cas de dones i nenes amb discapacitat.

Segons dades recollides en l'Informe sobre la situació de les dones dels grups minoritaris a la Unió Europea (2003-2009), "gairebé el 80% de les dones amb discapacitat viu violència i té un risc quatre vegades major que la resta de dones de viure violència sexual".

Atesos els resultats de l'Estudi Social i Laboral de les Dones amb Discapacitat a Espanya dut a terme per CEMUDIS durant el període de 2018 a 2020 el 27,4% de les dones amb discapacitat ha experimentat algun tipus de violència al llarg de la seva vida. Aquestes dades impliquen que una de cada quatre dones amb discapacitat ha passat per situacions de violència.

Les dones amb discapacitat es troben en una situació de major discriminació: pel fet de ser dones i per tenir discapacitat, per l'entorn en el qual es desenvolupen, la seva ètnia, etc. A més, la prevalença de la violència és sempre major en dones amb discapacitat que en dones sense discapacitat.

Segons la Macro enquesta sobre Dona, Discapacitat i Violència, duta a terme per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere i publicada en 2020, el 71% de les participants de l'enquesta va afirmar haver viscut violència de gènere en algun moment de la seva vida.

Enguany es commemoren els deu anys de la creació del Conveni d'Istanbul, ratificat per Espanya l'any 2014, en el qual es reconeix que la violència contra les dones és una violació dels drets humans i que la igualtat entre dones i homes és un element clau per a la seva prevenció.

No volem perpetuar aquesta xacra els efectes de la qual esbiaixen la vida de milions de dones en el món.

A les diferents formes de violència que s'exerceixen contra les dones al llarg del món, també s'uneixen circumstàncies que fan que la discriminació augmenti. Un dels grans reptes als quals s'enfronten les dones i nenes amb discapacitat és la bretxa digital. Seguint de nou l'Estudi Social i Laboral de les Dones amb Discapacitat a Espanya elaborat per CEMUDIS, el 5,4% de les dones amb discapacitat no té cap coneixement sobre les noves tecnologies mentre que el 40,6% d'aquestes dones diuen tenir el denominat coneixement d'"usuària".

En aquest sentit, és imprescindible una accessibilitat integral per a la plena inclusió de les dones i nenes amb discapacitat en la societat i invertir en l'alfabetització digital com a eina per a facilitar l'accés al coneixement i a l'exercici dels seus drets. D'igual manera, cal fomentar un ús segur de les noves tecnologies, que repercuteixi en un menor impacte de la violència digital, cada vegada més present. És urgent, per tant, pal·liar aquesta bretxa digital recentment accentuada per la pandèmia de la COVID-19.

Així mateix i d'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, la pobresa pot augmentar el risc de discapacitat per malnutrició, falta d'accés a l'educació i atenció de salut o condicions insegures de treball, entre altres. A més, la discapacitat pot elevar el risc de pobresa derivada de la falta d'oportunitats d'accés a la formació, ocupació, de salaris més baixos i cost de vida més alt per la discapacitat. En aquest sentit, l'especial dificultat d'accés i d'un recorregut continuat dins del mercat laboral de les dones amb discapacitat, té efectes directes sobre la seva autonomia, la seva situació econòmica, molt visible per exemple en l'àmbit de les pensions.

El variable gènere aquí és indispensable per a entendre el diferent impacte i vulnerabilitat de les dones davant la pobresa i exclusió social. Els nivells d'activitat laboral i desocupació de les dones amb discapacitat són sensiblement inferiors als dels homes. A més, en els últims anys s'ha posat de manifest com els efectes de la crisi han tingut un biaix de gènere que ha accentuat la pobresa.

La taxa de pobresa extrema de les dones amb discapacitat a Espanya triplica a la de la resta de la població i és un 40% més alta que la dels homes amb discapacitat. Gairebé tres de cada quatre persones amb discapacitat sota el llindar de pobresa extrema són dones.

Per tant, des de CEMUDIS, en representació de les nostres entitats: Federación de Asociaciones de Mujeres con Discapacidad en Andalucía, Asociación AMANIXER de Aragón, Asociación AMDAS La Fonte de Asturias, Asociación de mujeres con discapacidad de Palencia, Federación LUNA Castilla la Mancha, Asociación Dones no Estàndars de Barcelona, Asociación extremeña de mujeres con discapacidad, ACADAR Asociación de mulleres con discapacidad de Galicia, Asociación Más Mujer Murcia,

EXIGIM que les institucions i els poders de l'Estat que ens representen treballin activament i de forma immediata per a:

• Dotar a nenes i dones amb discapacitat dels recursos necessaris per a revertir les desigualtats.
• Promoure la recerca, recollir dades i recopilar estadístiques, especialment pel que concerneix les diferents formes de violència contra les dones i nenes amb discapacitat, així com fomentar les recerques sobre les causes, la naturalesa, la freqüència, la gravetat i les conseqüències d'aquesta violència, per poder poder analitzar si les mesures que s'estan aplicant són eficaces, i en cas de no ser així, adoptar noves altres que la impedeixin o reparin els seus efectes.
• Incorporar en la pròxima Macro enquesta sobre Dona, Discapacitat i Violència que realitzi la Delegació del Govern una mostra bastant significativa de dones amb discapacitat, per a així poder obtenir dades desagregades en relació amb el tipus de discapacitat, origen d'aquesta, conseqüències.
• Facilitar els mecanismes d'accés a la justícia a les dones i nenes amb discapacitat, així com als mecanismes necessaris per a la seva protecció i rescabalament just i eficaç pel mal ocasionat.
• Incorporar de manera urgent mesures per a la protecció social i sanitària de les dones i nenes amb discapacitat, així com per a la detecció i erradicació de tota situació de violència.
• Promoure programes i accions encaminades a empoderar les nenes i dones amb discapacitat.
• Elaborar plans d'acció estatals per a promoure la protecció de la dona contra tota forma de violència i incloure les noves formes emergents en tots els territoris amb la finalitat de garantir el mateix nivell de protecció independentment del lloc de residència.
• Posar en marxa tots els processos necessaris, especialment en el sector de l'educació, per a modificar les pautes socials i culturals de comportament, així com eliminar els prejudicis i les pràctiques habituals o d'una altra índole basades en la idea de la inferioritat o la superioritat d'un dels sexes o en l'atribució de papers estereotipats, especialment quan es tracta de discapacitat
• Garantir el compliment de totes les accions i mesures recollides en el Pacte d'Estat contra la Violència, especialment les dirigides a la promoció de la figura de l'assistència personal en el cas de dones.
• Reconèixer l'important paper que exerceixen les entitats socials que promouen el canvi social, secundant-les i dotant-les de recursos perquè puguin continuar amb la seva labor de denúncia, sensibilització i protecció de les dones víctimes de situacions de violència o en especials situacions de vulnerabilitat i de les dones amb discapacitat.

Ens defensarem juntes perquè volem viure lliures, tranquil·les i sense por.